L'escriptor, intel·lectual i polític Jorge Semprún ha mort aquest dimarts 7 de juny, en el seu domicili de París als 87 anys. Semprún (Madrid, 1923), ministre de Cultura entre 1988 i 1991 en el govern de Felipe González, té una gran obra literària de fort component autobiogràfic, en què reflexiona sobre els fets més importants del segle XX a Espanya i a Europa. La Guerra Civil va obligar la seva família a refugiar-se a França i dirigir-se a La Haia, on el seu pare treballava al servei de la República. Es va instal·lar a París el 1939 i, compromès ja amb el comunisme, va lluitar en la Resistència contra l'ocupació alemanya. Va ser detingut el 1943 i deportat al camp de concentració alemany. Aquest confinament de quinze mesos al camp de concentració de Buchenwald durant la Segona Guerra Mundial li va deixar una profunda empremta, tot i que no serà fins als seus últims llibres, La escritura o la vida i Viviré con su nombre, morirá con el mío, quan parlarà sobre aquests fets. Després del seu alliberament, el 1945, es va convertir en un membre destacat del Partit Comunista espanyol (PCE) a l'exili. Sota el sobrenom de Federico Sánchez va ser un actiu agent clandestí a l'Espanya franquista, tot i que el 1964 va ser expulsat del partit per discrepàncies amb la línia oficial. Entre 1988 i 1991 va ser nomenat ministre de Cultura en el govern socialista de Felipe González.
A la Biblioteca Josep Pla podeu trobar part de la seva obra literaria :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada