Dimecres 25 de gener, la Biblioteca Josep Pla de Les Roquetes va acollir la trobada del seu Club de Lectura Fàcil al voltant del títol Marcos Montes. Com a punt en comú, els membres del club troben una primera part amena, agradable, amb una narració molt entenedora i que te la capacitat d’enganxar al lector (una característica dels llibres de Monteagudo que ha anat apareixent diverses vegades) amb un trencament cap a la meitat del llibre i un important canvi de registre. D’una primera part amb un vocabulari preciós, dominat per la calma i d’una descripció precisa del clima de la mina, transitem a una segona part on els esdeveniments es precipiten. Tot i les pistes que va deixant l’autor sobre el final de la novel·la, els lectors han anat descobrint que alguna cosa passava en diferents punts de la narració. Algú no ho ha vist clar fins l’últim moment, o ha començat a sospitar arran de l’aparició de Gabriel. Altres en canvi ja veien que hi havia quelcom estrany des del mateix moment de l’accident, amb el comportament dels companys vers el protagonista i hi ha qui dubta de si abans de sortir de casa ja havia tingut lloc el desenllaç. Crec interessant destacar el comentari d’una de les assistents en relació a l’autor i la seva capacitat a l’hora de crear atmosferes que ens fa pensar que David Monteagudo, tot i la seva joventut, pot oferir-nos obres molt interessants en un futur. El personatge d’en Gabriel ha generat molts comentaris i dubtes sobre la seva naturalesa i la intencionalitat de l’autor a l’hora d’incloure’l. S’ha vist la voluntat de Marcos Montes de calmar un neguit relacionat amb el seu comportament amb aquest personatge, una necessitat de ser perdonat per no haver-lo defensat prou en el passat. I aquesta visió del protagonista circulant a gran velocitat, recordant el seu amor de joventut i oblidant el seu present, com un desig de fugida de la realitat. Els dubtes sobre l’Hilario, de com havia descobert el túnel que després els serviria per avançar i què hi feia quan el visitava, han donat lloc a diverses teories: gaudir del silenci i la solitud, embolcallat en un pseudo-úter matern, evadir-se de la feina o trobar-se amb algú altre. Com en altres ocasions, Monteagudo deixa que sigui la imaginació del lector la que trobi l’explicació. Cadascú té la seva visió de com hauria resolt el llibre i trobem des de qui hagués desitjat un final feliç fins a qui creu que aquest era el final que havia de tenir o qui els canvis els hagués fet suprimint algun capítol i allargant la trama a la mina, en la que ens trobem tan incomunicats com els mateixos personatges. Us convido a fer el mateix exercici que els membres del club i reflexionar sobre quin final us hagués agradat, quin títol hauríeu triat o fins i tot, si es fes una adaptació al cinema, quin actor creieu que donaria el perfil de Marcos Montes.
(http://elsnostresclubs.wordpress.com/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada